Trucs per preparar una bona fideuà

Que la paella és el nostre plat més popular i un imprescindible en el nostre menú setmanal, no cal ni dir-ho. Tot i així, hi ha un plat molt semblant pel que fa a la manera de preparar-lo i als ingredients a utilitzar que va guanyant adeptes a poc a poc. Sabeu de quin plat parlem?

Ho heu encertat: La fideuà! Aquest plat, també d’origen mediterrani, va guanyant popularitat tant a les cuines de les cases com a les cartes dels restaurants. Voleu saber més sobre aquesta deliciosa recepta?

El seu origen es remunta al segle XX, i encara que la història no està molt clara, explica la llegenda que el plat va néixer una mica per casualitat. Un patró de vaixell valencià, de la zona de Gandia, era un fidel amant de la paella. Tant li agradava el plat que poques vegades deixava que la seva tripulació el tastés. El cuiner del vaixell, sabent la devoció del patró per l’arròs i la gana que passaven els mariners, va decidir canviar l’arròs per fideus esperant que així, el patró no acaparés tanta quantitat de menjar i arribés una mica a la resta de mariners.

Per preparar-la es comença igual que la paella: un bon sofregit, un bon brou, peix o marisc fresc i per descomptat canviar l’arròs pels fideus. No és una recepta molt complicada de fer, però us desvetllarem algun truc perquè us quedi perfecta!:

• Quins fideus utilitzo? Hi ha 2 tipus de fideu: el llarg (ja sigui fi o més gruixut) i el buit i curt. Aquest últim té més capacitat d’absorbir el brou, de manera que resulta més contundent però el plat es pot fer més pesat. El llarg no xucla tant brou, però es daura més, el que és un tret identificatiu imprescindible d’una bona fideuà. Nosaltres ens quedem amb els fideus del número 4.

• Daurar el fideu. És un pas importantíssim. Us expliquem com fer-ho des del principi: primer has de fer el sofregit amb tomàquet, all i pebrot. Després afegir a la paella el peix o marisc que vulguem perquè el sofregit agafi gust. Abans d’afegir el brou o “fumet” és el moment de daurar els fideus perquè agafin una mica de color. Però sense passar-se!

• El brou és la clau. Igual que per a la paella, un bon brou amb ingredients de qualitat determinarà el resultat final del plat.

• Quin és el punt? Evitar que els fideus es passin. L’ideal és que quedin “al dente”, ni durs ni tous. També és important remarcar que la fideuà ha de quedar seca, així que hem de calcular el temps de cocció perquè es els fideus es beguin tot el brou.

• Allioli com a toc final. No és obligatori, però a aquells que us agradi l’all, una bona cullerada d’allioli a la fideuà … li donarà un toc boníssim!